diumenge, 4 de desembre del 2011

Recitació de la poesia

Una de les activitats realitzades a l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital (COED) va ser la tria d'una poesia i recitació d'aquesta davant de la classe.


La poesia que vaig decidir recitar va ser una de Maria Mercè Marçal amb el títol T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.


Vaig fer la tria d'aquesta poesia perquè un cop me'l van llegir a classe de català i em va apassionar, em va transmetre diferents sensacions, va fer que m’emocionés i va ser a partir d’aquest moment que em vaig aficionar a llegir poesia. Crec que és una poesia amb un vocabulari molt enriquidor i amb aquesta he pogut aprendre una gran diversitat de paraules.
A més a més, dona la casualitat que la poetessa va ser professora dels meus pares a l'institut en el qual vaig cursar batxillerat i em va fer gràcia el fet de saber com era Maria Mercè Marçal en una classe.

Em costa expressar-me, vaig millorant, el fet de recitar davant la classe ha fet que perdi una mica la vergonya que tinc, i poc a poc avanci en la meva qualitat a l'hora d'expressar-me en públic.

Tenint en compte tots els aspectes per valorar durant la meva recitació, cal destacar que tant l'expressió oral, la mirada, la posició corporal, la gesticulació, el control de nervis, van estretament lligats, ja que si fas un bon control de nervis, el més provable és que la mirada transmeti seguretat i confiança, que la posició corporal sigui correcta i mantinguis la postura i en tot moment controlar el teu cos, entre d'altres.

Tot i que vaig millorant les exposicions orals poc a poc, no estic del tot contenta de la meva recitació, crec que em podria haver sortit molt millor ja que la poesia me la sabia, m’agradava i era molt maca.

Va ser una activitat molt útil amb la finalitat de que progressem amb les nostres exposicions orals i perdem la vergonya ja que és una forma peculiar i poc habitual en el nostre registre.
Al fer aquesta activitat farà que en les altres exposicions orals no ens posem tant nerviosos ja que és la forma més natural que utilitzem i ens sigui més fàcil.


Per últim, cal dir que la poesia és una forma d'expressar i ha fet que veiem d'una forma diferent la manera de ser de cadascú ja que veient els diferents tipus de poesia triats, podem veure reflexada la personalitat de cada un de nosaltres. 


M'agradaria compartir amb vosaltres la poesia la qual m'agrada tant i per això us la copio aquí:


T'ESTIMO PERQUÈ SÍ. PERQUÈ EL COS M'HO DEMANA.


T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.

Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.


Us adjunto el link d'una pàgina web la qual explica la biografia de la poetessa, per si algú l'interessa:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada